Demostrà unes grans aptituds com a violinista des de la seva infantesa i, per tal de contribuir a la millora de la precària situació econòmica de la família, començà a realitzar concerts per tot Catalunya acompanyat pel seu pare. Sorprengué el públic per l’extraordinari domini que tenia del violí, i aviat fou reconegut com a nen prodigi. Amb el temps, la seva fama s’estengué i oferí concerts fora de Catalunya. Fou un dels grans concertistes del seu temps. S’establí un temps a Madrid, on desenvolupà una brillant carrera com a director d’orquestra al Teatro Real, i més tard, també com a director d’orquestra, feu concerts per Europa. Malgrat els seus dots per a la direcció i algunes incursions en el camp de la composició, fou sempre més apreciat com a violinista.