Professor de l’escola normal superior de París, per raons de salut renuncià a l’ensenyament i es dedicà a la filosofia. El seu pensament, monisme evolucionista, parteix de l’anàlisi psicològica per tal de superar el mecanicisme i de desembocar en una metafísica de l’experiència, contraposada al naturalisme i a l’idealisme. Escriví Histoire de la philosophie (1878), L’Évolutionisme des idées-forces (1890) i La Psychologie des idées-forces (1893).