Es llicencià (1954) i es doctorà (1965) a Barcelona. Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), catedràtic a la de La Laguna (1979) i catedràtic a la UAB (1980). Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1971-73) i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1982-90), i director de les revistes Endocrinología (1977) i Medicina clínica (1983). El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina. El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on ocupà els càrrecs de vicepresident (1989-92) i president de la secció (2000-08). Publicà més d’un centenar de treballs sobre qüestions de medicina interna, especialment d’endocrinologia. L’any 2000 fou codirector de la segona edició del Diccionari enciclopèdic de medicina. Rebé la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic (1989) i el premi Josep Trueta a la recerca científica (1998).