Bisbe d’Urgell (1817-24) El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França. En crear-se la Regència d’Urgell (1821), s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal. Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell. En ésser restablert l’absolutisme (1823), aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa. El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili. És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les seves despulles anys després.