El 1970 rodà en format de 16 mm El desastre de Annual (1970), i posteriorment realitzà Pascual Duarte (1975), segons la novel·la de C.J.Cela, que fou premiada a Canes el 1976, i Los restos del naufragio (1978), paràbola política en clau d’aventures fantàstiques. Després d’una temporada als EUA, on rodà In'n'out, dirigí El sueño de Tánger (1985), Berlin Blues (1988), el documental Después de tantos años (1993), La buena estrella (1997, guardonada amb cinc premis Goya) i Lágrimas negras (1998), pel·lícula que finalitzà F.Bauluz.