Ha portat a terme una campanya de rehabilitació dels valors regionals del nord-est del Brasil. Fruit d’aquest esforç és Casa-Grande e Senzala (1933), estudi de la família rural brasilera sota el règim patriarcal i anàlisi del mestissatge com a base de la formació ètnica i psicològica de l’home brasiler; l’obra ha influït decisivament en la literatura i les arts plàstiques del Brasil, sobretot en la novel·la regionalista del nord-est, que afirma les arrels triracials del Brasil i estudia les condicions econòmiques i socials de la zona semidesèrtica del sertão. Publicà Sobrados e mocambos (‘Pisos i barraques’, 1936), O mundo que o portugués criou (1940), Região e Tradição (1941), Brazil: an Interpretation (1945), Ordem e progresso (1959), Além do Apenas Moderno (1973) i Prefácios Desgarrados (1978).