És una regió plana, banyada per la mar del Nord, orlada per una sèrie d’illes (illes Frisones) i formada per dunes sorrenques, pòlders (marschen, a Alemanya) i grans dimensions de torberes. Cal distingir la Frísia septentrional, regió costanera occidental de la península Címbrica, inclosa en el land de Slesvig-Holstein, RF d’Alemanya, la Frísia oriental, que ocupa la plana baixa entre l’Ems i el Weser, a la Baixa Saxònia, RF d’Alemanya, i la Frísia occidental, que correspon al territori del NE de l’antic golf del Zuiderzee (avui llac d’IJssel), als Països Baixos. L’economia és basada sobretot en la ramaderia (vaques frisones) i, als pòlders, bàsicament en l’agricultura.
Frísia entrà en la història amb la invasió romana: el 12 aC, N.C. Drus travessà el Rin i imposà l’hegemonia romana als frisons; aquests es revoltaren amb els bataus (69-70), sense èxit. La desaparició de l’imperi Romà portà Frísia a predominar a la mar del Nord i a estendre's al sud del Rin, però llur rei Radbod fou derrotat pels francs, que arribaren fins al Rin. Carlemany n'ocupà el territori (785) i hi impulsà la cristianització que havia iniciat Willibrod (~690), però respectà les lleis frisones, que foren codificades el 802 (Lex Frisionum). En dividir-se l’imperi Carolingi, Frísia passà a l’imperi Germànic; la Frísia occidental passà gradualment sota el domini dels comtes d’Holanda; la central restà més o menys independent fins que Carles V la incorporà al seu patrimoni (1524), i amb la revolta contra Felip II es convertí en un dels set estats que formaren la República de les Províncies Unides (1579); l’oriental fou convertida en comtat imperial (1464) i en el principat de Frísia Oriental.