Fill i successor d’Alfons I, fou enèrgic i bel·licós; derrotà Omar (764), enviat de l’emir Abd al-Raḥmān I, i deslliurà, així, Galícia de les incursions musulmanes. Dintre el seu reialme sufocà rebel·lions a Galícia i a Bascònia, on capturà Múnia, que convertí en la seva esposa. Repoblà Galícia fins al Miño i El Bierzo i probablement les valls altes de Lleó. Li és atribuïda la fundació d’Oviedo, on traslladà la capitalitat del seu reialme, que abans era a Cangas de Onís. Reformà el clericat del seu regne i emprengué altres mesures disciplinàries, massa rígides, que provocaren rebel·lions, en una de les quals participà el seu germà Vimarano, el qual feu matar. Morí assassinat, i fou enterrat a Oviedo. A causa de lluites internes i d’usurpacions, el seu fill Alfons II no pogué començar a regnar fins el 791.