Treballador de l’empresa SAFA a Blanes, i militant del PSUC des del 1963, ingressà a Comissions Obreres (1966) i n’esdevingué un destacat dirigent. El 1981 fou elegit secretari general del partit amb el suport dels “prosoviètics”, per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a la línia eurocomunista i d’entesa amb el PCE; cessà en el càrrec el 1982. Traslladat a Madrid, s’incorporà al comitè central del Partido Comunista de España (PCE) i el 1988 fou nomenat secretari d’organització del partit, ja sota la direcció de Julio Anguita. El desembre del 1998 succeí Anguita com a secretari general del PCE. Diputat al Congrés per Izquierda Unida (2000-04), en la VI Assemblea Federal d’IU de l’octubre del 2000 no aconseguí ser elegit coordinador general de la formació, però fou integrat a la direcció. Reelegit secretari general del PCE (2002 i 2005), el 2008 renuncià a optar a la reelecció a la secretaria general del partir. Representant de l’ala més dura d’IU, adoptà una bel·ligerància frontal amb l’independentisme català de la segona dècada del segle XXI.