Com a pintor formà part del London Group. Com a crític revalorà l’art modern. El seu concepte de la producció artística, objectual i formalista, s’entronca encara amb la tradició, de la qual extreu diferents èpoques i estils per corroborar la validesa de l’art d’avantguarda: Bellini (1899), l’edició crítica dels Discourses, de J. Reynolds (1905), i Cézanne (1927).