Desenvolupà un mètode d’anàlisi d’abast universal que combina les referències al context social i històric de les obres a analitzar amb elements de tipus simbòlic. Les seves teories han exercit una gran influència sobre la crítica actual, sobretot a través de les seves obres Fearful Symmetry (‘La paorosa simetria’, 1947), estudi sobre l’obra de W. Blake, The Anatomy of Criticism (‘L’anatomia de la crítica’, 1957) i The Stubborn Structure (‘L’estructura tenaç’, 1970).