Situació i presentació
El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km2, és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons (722 m). Limita amb els termes de Senan (NE), l’Espluga de Francolí (SE) i Vimbodí (S), de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés (S), Vinaixa (SW) i l’Espluga Calba (N).
Comprèn el sector de capçalera d’algunes valls (dels Cortals, de la Granada i de Matallonga) que van a parar, dins el terme de l’Espluga Calba, al barranc del Turull i que corren entre la línia de tossals dels Morellons al SE (722 m, al límit amb la Conca, topònim conegut des del 1172), contraforts NW de la serra del Tallat, i la del tossal de Ràfols (657 m) al SW. També en direcció N circulen les aigües dels barrancs de la Coma de Sant Pere i dels Pons, tots dos ben a prop del nucli de Fulleda. A més de les esmentades elevacions als sectors oriental i meridional, cal destacar les de los Diumenges (588 m), Puig Pedrós (584 m) i Roca Tomasa (593 m), a septentrió. Les fonts del terme són les d’en Calat i Marieta. La part meridional és coberta per una extensa boscúria, el Pla Gran, que davalla fins prop de l’Espluga de Francolí.
El poble de Fulleda és l’únic nucli de població agrupada del municipi i es comunica per una sola carretera local, procedent de les Borges Blanques, que passa per la Floresta, els Omellons, l’Espluga Calba, Fulleda i Tarrés fins a enllaçar dins aquest darrer terme amb la N-240 de Tarragona a Lleida.
La població i l’economia
En el fogatjament del 1365 Fulleda tenia 64 focs (que representen gairebé el doble de la població actual), però en el de vers el 1380 havia baixat a 31 focs; a mitjan segle XVI, el 1553, solament en tenia 27. La població moderna ha estat escassa i al llarg del segle XX el procés emigratori ha estat constant. Al segle XVIII, de 155 h el 1718 passà a 428 h el 1787 i s’arribà a un màxim de població el 1875, amb 520 h (250 h el 1830, 209 h el 1842 i 500 h el 1860). Des d’aleshores ha anat experimentant una minva que s’ha aturat en començar el segle XXI: 423 h el 1900, 319 h el 1936, 285 h el 1940, 243 h el 1950, 200 h el 1960, 131 h el 1970, 121 h el 1981, 123 h el 1991, 115 h el 2001 i 121 el 2005.
Les terres llaurades estan principalment dedicades al secà. El terme municipal de Fulleda no entra dins la zona de regadiu del canal Segarra-Garrigues. Els conreus més destacats són l’olivera, els ametllers i la vinya (denominació d’origen Costers del Segre); hi ha també conreu d’ordi. L’escassetat de l’aigua no permet la cria de bestiar com a negoci. La ramaderia serveix només per a cobrir les necessitats domèstiques i com a minso suport de l’agricultura. La Cooperativa Agrària de Fulleda, fundada el 1957, es dedica a la producció d’oli (denominació d’origen Les Garrigues) i vi. També hi ha una fàbrica d’aplicacions i poliments industrials.
El poble de Fulleda
El poble de Fulleda és a 581 m d’altitud, en un planell entre les valls de Cortals i de la Granada. Hi ha restes de l’antic castell de Fulleda (una torre que mira vers Tarrés) i es conserven edificis de pedra ben escairada (els picapedrers de Fulleda, de molta anomenada, són documentats des del segle XIII en els seus antics carrers), centrats per la plaça decorada amb l’escut de la població. L’església parroquial de Santa Maria és un edifici romànic d’una nau, amb campanar de paret, de tres arcs, i façana refeta en època barroca (la volta és d’arc apuntat).
El 1987 al carrer de Montblanc es va inaugurar un monument a Agustina d’Aragó. De Fulleda procedien els pares d’aquesta heroïna (Agustina Saragossa i Domènech), nascuda a Barcelona (1790-1858), que es distingí en els setges napoleònics a Saragossa.
La festa major de Fulleda se celebra el darrer cap de setmana d’agost i és tradició que a la plaça del Pare Fàbregues es munti un envelat on es dansen els balls del pensament, del ramellet, de l’escombra i de la patata.
La història
El castell i lloc de Fulleda fou atorgat, amb Tarrés, per Ramon Berenguer IV a Ramon de Boixadors, el 1150, que es feu monjo de Poblet el 1181 (abans havia donat una roureda in termini de Fulleda als seus vassalls Ermengol i Catalana, que la cediren al monestir el 1190). Dels successors de Ramon de Boixadors Fulleda passà vers el 1232 al monestir de Bonrepòs (Priorat) i el 1255, per mitjà d’una permuta, fou adquirit per l’abat de Poblet (segons Finestres aquesta adquisició hauria vingut a través de Berenguer de Santmartí en fer-se monjo). Però el domini territorial del monestir sobre Fulleda no era absolut i s’anà realitzant mitjançant compres, permutes i donacions. El 1279 el monestir de Poblet feu alguns establiments o dominicatures a 19 conreadors, quan era abat Bernat de Cervera. Altisent situa la definitiva adquisició del lloc i castell de Fulleda per part de Poblet en temps de l’abat Pere Alferic (1302-11) i el 1314 l’abat Andreu de Timor rebé el sagrament i l’homenatge dels veïns de Fulleda com a senyor efectiu. La plena jurisdicció no l’adquirí, però, el monestir fins a l’any 1367 de mans de Pere III i fou confirmada per Joan I el 1392 amb altres senyories properes de l’abadia.
Durant el regnat de Ferran I d’Antequera, Poblet hagué de readquirir la jurisdicció de les seves senyories, inclosa Fulleda, i el 1415 l’abat Martínez de Mengucho visità el poble per rebre l’homenatge dels veïns. Al llarg del temps es produïren nous capbrevaments de censals i la població sofrí els efectes de les guerres (allotjament de soldats en la dels Segadors, etc.). La promoció del conreu de l’olivera per part dels corregidors il·lustrats de Lleida afectà favorablement l’economia. Extingida ja la senyoria de Poblet, la diputació de Lleida millorà (1841) el camí a Fulleda i Tarrés des de les Borges Blanques en construir la carretera de Tarragona a Lleida. Segons Madoz (1845), hi havia a l’època 85 cases habitades i una casa del comú, deteriorada.