Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València i de filosofia a la Universitat. Després regí fins a la mort la llibreria fundada pel seu pare, M. Fuster i Membrado. Durant la guerra del Francès fou voluntari a les forces locals de defensa i, sense ésser afrancesat, fou batlle de barri (1813). L’establiment de Fuster fou centre de reunió del nucli il·lustrat valencià de Pérez i Baier, J.A. Maians, F.X. Borrull, J. Villanueva, etc, alguns dels quals l’ajudaren a la col·lecció de dades per a redactar la seva Biblioteca valenciana (1827-30), les fonts més importants de la qual, a banda els precedents locals i espanyols, foren les biblioteques de Maians (que Fuster hagué de taxar), Universitària, Palau Arquebisbal, ordes religiosos, etc. Deixà manuscrites dues obres, conservades a la Biblioteca Municipal de València: Noticia de los poetas de los que se hallan poesías en varios libros de fiestas que se han hecho en Valencia y Reino i Disertación sobre la antigüedad de la tipografía, origen y progresos y su establecimiento en Valencia con antelación a todas las demás ciudades de España. Hom li atribueix una Noticia de una colección de libros de caballerías (Biblioteca Universitària de València).