Xiïta i d’educació refinada, s’inicià en la poesia amb el maṯnawī Beng-ü-Bāde (‘L’haixix i el vi’), dedicat al sobirà safèvida Šah Ismā'īl quan ocupà Bagdad (1508). Quan Solimà el Magnífic conquerí l’Iraq (1534) compongué poesies en honor seu, que li valgueren la protecció del nou govern otomà. A més de la seva producció en turc, és autor d’una excel·lent col·lecció de poemes en àrab (Maṭla ‘al-i'tiqād) i de nombroses obres en persa, no tan importants. Aviat foren musicats molts dels seus poemes, un dels quals, Leylā wü-Meǧnūn, constituí el llibret de la primera òpera musulmana (1908).