Amadeu Gabino

(València, 1922 — Madrid, 4 de juny de 2004)

Escultor, fill de l’escultor Alfons Gabino.

Es formà a l’escola de Sant Carles de València (1939-44), i fou becat després a Roma (1949) —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid (on fixà la seva residència), i també a París (1953), a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc. El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro. La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàl·liques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa metàl·lica foradada. Feu obres de col·leccionisme i grans murals, com el de la central elèctrica de Castrelo, a Ourense (1969). També realitzà gravats i la seva obra és representada en molts museus de la península Ibèrica i en altres d’Alemanya, Suïssa, els EUA i Veneçuela .