Pensador de l’hermenèutica filosòfica, estudià els mètodes de les ciències humanes —sobretot l’estètica— i cercà d’harmonitzar veritat i història. A més de monografies sobre Plató (1931 i 1934), Herder (1942), Bach (1946) i Goethe (1947), és autor, entre d’altres, de Wahrheit und Methode (‘Veritat i mètode’, 1960), resumit a Le problème de la conscience historique (1963), Ästhetik und Poetik (‘Estètica i poètica’, 1993), que figuren entre els títols més rellevants de les seva obra.