És potser el representant més important de l’escola giottesca. Participà amb el mestre en la decoració de la capella Baroncelli de l’església florentina de Santa Croce (mural Històries de la Mare de Déu, 1332-38); durant aquest període pintà també una colla de plafons per a la sagristia de la mateixa església (en part conservats al Museo dell’Accademia). El 1342 treballà al Camposanto de Pisa, i el 1353 féu un políptic per a l’església de San Giovanni Fuorcivitas de Pistoia. Més obres importants seves són el Sant Sopar (refetor de Santa Croce, Florència) i una Mare de Déu amb el Nen (1355, Galleria degli Uffizi, Florència). El seu estil es caracteritza per un tractament de l’espai d’acord amb les premisses compositives del mestre, i alhora manté també un predomini del dibuix, una gamma limitada de color, sempre aplicat en superfícies planes, i una preocupació pels problemes de perspectiva, ja patents en l’obra de Giotto, que intenta de resoldre mitjançant complicades arquitectures.