Fou canonitzat probablement en un concili provincial, a Narbona, vers el 990, i el seu lloc nadiu prengué el nom de Sant Galderic. Fou venerat com a patró dels pagesos al Rosselló (a la resta del Principat ho fou a l’alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre), on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa en diversos indrets, amb ofici, recaptes, repartiment de coques, balls, etc. Els monjos del Canigó en robaren una part de les relíquies. En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a mar. N'escriví la vida, en castellà, Reginald de Poc (1627), i n'hi ha unes altres dues en francès, l’una anònima (Perpinyà, 1716) i l’altra de Martí Jampy (1828). La seva festa se celebra el 15 d'octubre.