Col·laborà amb ressenyes i crítiques als diaris ‘Mundo Diario’, ‘Estafeta literaria’, ‘Correo Catalán’ i també a Ràdio Estel. Fundà i dirigí la revista ‘Gal Art’ i contribuí a la creació de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de la qual fou nomenat membre honorífic. Fou també membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art. Donà a l’ajuntament de Palamós la seva col·lecció privada de pintura i escultura, amb obres d’Aguilar Moré, Montserrat Gudiol, José Royo i Emília Xargay, entre altres artistes, que constituí el Llegat Galí, del qual ell mateix fou conservador. Com a literat intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l’Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana “Atzavara” (1951). La seva poesia —Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)— respon a un delicat postsimbolisme. Obtingué el Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de poesia el 1964.