Fill del pedagog i historiador Alexandre Galí i germà del també pedagog Jordi Galí. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i a Mèxic. Fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat durant la guerra civil i lluità amb l’exèrcit de la República. El 1939 s’exilià a França, Cuba i finalment a Mèxic, tot establint-se a la capital d’aquest país, on estudià a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història, col·laborà en la revista Full Català, publicada pels catalans exiliats i promogué, amb aquests, Quaderns de l'Exili. Es dedicà també a l’arqueologia, col·laborant amb Pere Bosch i Gimpera; fruit de la seva recerca en aquest àmbit, publicà l’article “La orientación de los monumentos de Tula”. Al seu retorn a Catalunya, el 1948, fou, en una primera època, un dels mentors del grup de joves anomenat CC (Catòlics Catalans) i també de l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana. Influït per Péguy i Saint-Exupéry, exhortà al voluntarisme, la disciplina i l’esperit de servei. Publicà Senyals de camí (1963), Els camins de l’estimar (1981), Recalada (1984), La Catalunya d’en Prat (1985), primer volum de la trilogia Signe de contradicció i un volum de Memòries (2004). Contribuí amb l’estudi històric El brancatge al recull Jordi Pujol, un polític per a un poble (1984). Col·laborà esporàdicament en diaris i revistes, i participà en diverses edicions de la Universitat Catalana d’Estiu. El 1983 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. La seva filla Montserrat Galí i Boadella (Mèxic 1947), és llicenciada en història de l’art per les universitats de Barcelona i Zagreb. Professora titular d’història de l’art a la Universitat Autònoma de Mèxic, dins de la seva recerca cal subratllar l’estudi sobre el pintors catalans o d’origen català a Mèxic, tema del qual és l’obra Artistes catalans a Mèxic. Segles XIX i XX (1993).
Raimon Galí i Herrera
© Família Galí
Antropòleg i escriptor.