Poblada per eslaus, formà part (ss IX-XI) dels principats de Kíev i de Vladimir, i al s XII fou un principat autònom; sofrí les escomeses dels tàrtars (s XIII) i el 1349 fou incorporada al regne polonès per Casimir III. Els repartiments de Polònia (1772-95) l’atribuïren a Àustria, que tot seguit n'emprengué la germanització. Les universitats de Cracòvia i L’viv encapçalaren el moviment nacionalista polonès a Galítsia, que el govern de Viena tractà d’afeblir fomentant l’antagonisme entre les dues ètnies de la regió: els polonesos (terratinents, burgesia) i la minoria rutena (pagesia). A l’últim terç del s XIX Galítsia obtingué una certa autonomia, i el polonès hi esdevingué llengua oficial. En desmembrar-se l’imperi austrohongarès (1918), s’uní a la República de Polònia, malgrat l’oposició dels rutens, desitjosos d’incorporar-se a Ucraïna. El 1939, en produir-se l’atac de Hitler contra Polònia, l’URSS ocupà la Galítsia oriental (zona de L’viv), i l’annexà a la RSS d’Ucraïna, fet ratificat per la conferència de Potsdam (1945) i que no es modificà amb la independència d’Ucraïna.