Hom distingia la Gàl·lia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàl·lia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud. Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia
i de Gàl·lia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC. El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàl·lia independent; anomenà el país Gallia comata
i la dividí en tres sectors, segons els seus pobladors: Aquitània, Cèltica i Bèlgica. Des de Lió, la seva conquesta anà cap al nord i cap a ponent, fins que es tancà al centre amb el setge i la rendició d’Alèsia el 51 aC. Vencé els prínceps Ariovist, Cassivel·launi, Ambíorix i Vercingètorix i només sofrí la desfeta de Gergòvia. El 51 aC tota la Gallia comata
era província romana, i Cèsar hi fundà noves ciutats: Arausio (Aurenja), Vienna (Viena del Delfinat), Lugdunum (Lió). Durant l’Alt Imperi, a més de la Narbonesa, restà dividida en tres províncies, unides sota una mateixa capitalitat, a Lió: la Bèlgica, la Lionesa i l’Aquitània. Al Baix Imperi hom designà amb el nom de Gàl·lia una prefectura del pretori que cobria Gàl·lia, Britània, Hispània i Mauritània Tingitana, amb capital a Trèveris i, després, a Arle. Així mateix, era emprat per a designar una diòcesi anomenada de les deu províncies:
Lionesa I a IV, Bèlgica I i II, Germània I i II, Sèquana gran i Alps- Apenins, amb capital també a Trèveris. El nom de Gàl·lia, emprat encara en època franca, desaparegué posteriorment. La població en època preromana era formada per diversos grups de llinatge cèltic, molt sovint enemics, que no tingueren cap poder únic. L’organització social era constituïda per la gent comuna i per dos grups específics, el dels cavallers i els guerrers i el dels druides, els quals mantenien un organisme comú, la reunió anual al bosc de Carnuts (prop de l’actual Chartres), on s’establia un tribunal general i una assemblea. L’economia gal·la es basava en productes de la terra i en l’explotació del bosc, i coneixien la terrissa, el vidre i la forja del ferro. La moneda no aparegué fins a l’època romana, tot i que les primeres monedes imitaven models grecs (d’Empòrion o Roses). La religió, d’origen cèltic, tingué molts déus, coneguts per inscripcions de l’època romana, i acceptà també els auguris, les pedres i els arbres sagrats. Després de la conquesta, la Gàl·lia es romanitzà a fons, adoptà el llatí com a llengua i fou un element important de defensa contra la pressió dels bàrbars.
Mapa de la Gàl·lia