Es formà a l’Acadèmia Borrell i a Llotja (amb Antoni Caba), a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando. Exposà des del 1888. Pintor d’història i d’anècdota de gènere, la seva obra més destacada és el famós oli Bòria avall (1892; dipositat al museu de Valls), escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga. És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs il·lustres. Amb el seu fill Francesc Galofre i Surís (Barcelona 1900 — les Borges del Camp 1986), també pintor, féu el gran mural pompier Colom rebut pels Reis Catòlics (1927), al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a Barcelona.
Francesc Galofre i Oller retratat per Francesc Serra i Dimas (1904)
Pintor.