Col·laborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent (1901-03) i fundà i dirigí Pàtria Nova (1905). El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’El Poble Català (1906-13) i dirigí El Gall (1912-13). Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi (1914), posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’El Progreso. El 1936 col·laborà a Fructidor, òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya. Publicà la novel·la Ànimes primitives (1910). Mantingué també una intensa activitat política. El 1919 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel Partit Radical, càrrec que exercí fins el 1922. Durant la Segona República ingressà a Izquierda Republicana. S’exilià el 1939.