Estudià a Suïssa i a Oxford, fins el 1942. Consellera política del seu pare, el pandit Nehru, arribà a la presidència del Partit del Congrés (1959) i fou ministra d’informació en el gabinet de Shastri, que succeí com a cap de govern el 1966. Consolidà la seva posició en les eleccions generals de l’any 1967 i en les del 1971. El 1975, però, fou declarada culpable de corrupció electoral per un tribunal. Com a resposta, decretà l’estat d’emergència, posà fora de la llei les activitats polítiques, empresonà centenars d’opositors al seu règim i incorporà el seu fill Sanjay a les tasques de reconstrucció política del partit del congrés, en el govern. Molt influïda políticament pel seu fill, la seva popularitat decaigué ràpidament. En les eleccions del 1977 el seu govern sofrí una greu derrota; ella mateixa perdé el seu escó al parlament i hagué de dimitir el govern. El 1978 encapçalà una fracció del Partit del Congrés que s’escindí. El 1980 esdevingué primera ministra de l’Índia per quarta vegada, a causa del col·lapse sofert pel partit Janata en el govern; aquell mateix any morí en accident aeri el seu fill Sanjay. Fou presidenta del Moviment de Països No-alineats (1983). Reprimí amb duresa les aspiracions autonomistes o independentistes de la comunitat sikh al Panjab i fou assassinada per membres sikhs de la seva escorta personal per l’octubre del 1984. El seu altre fill, Rajiv, la succeí com a primer ministre de l’Índia.