Religiós franciscà, la seva primera obra poètica, Elorri (‘Espí’, 1962), és de to intimista i personal. Tornà a la lírica amb Hiru gizon babarka (‘Tres homes sols’, 1974), on es palesen els canvis en la situació del país i la transició de la vida rural a la vida urbana; en aquest recull és evident la influència del Quosque Tandem de J. Oteiza. El recull Txakolinaren ospakuntza (‘La litúrgia del xacolí’) és simbolista. Aquest simbolisme, juntament amb un expressionisme al qual contribueix la poesia espacial, és el nucli de Udabatez Madrileu (‘Un estiu a Madrid’, 1977) síntesi també de literatura popular i protesta social. Posteriorment publicà, entre d'altres, Denbora galdu alde (‘Perdut en el temps’, 1985), XX. mendeko poesia kaierak, (‘XX. L’antologia de poesia - assajant’, 2001) i Adio (‘Adeu’, 2004)