Gant

Gent (nl)
Gand (fr)

El centre històric de la ciutat de Gant

© B. Llebaria

Capital de la província de Flandes Oriental, Bèlgica, a l’aiguabarreig dels rius Escalda i Leie.

És travessada per braços i canals del Leie i resta enllaçada per canals navegables amb Bruges i amb Oostende. El port, unit amb la mar del Nord pel canal de Terneuzen, recull el tràfic fluvial del rerepaís. Les àrees suburbanes de l’est són dedicades a oficines i a habitatges obrers; a la vella ciutat interior hi ha el centre administratiu. És una ciutat industrial, amb fàbriques tèxtils, metal·lúrgiques, químiques, alimentàries i d’automòbils. Hi ha una refineria de petroli. Centre d’ensenyament superior: Rijksuniversiteit te Gent, fundada el 1817.

La història

L’origen arrenca de la fundació de les abadies de Sant Pere i Sant Bavó vora la confluència de l’Escalda i del Leie (630). Després de les incursions dels vikings (segle IX), el comte de Flandes, vassall del rei de França, hi feu construir un castrum, que atragué el comerç, especialment de teixits, gràcies al qual el nucli (portus) cresqué ràpidament, i al segle XII tenia un govern propi, de tipus oligàrquic.

El riu Leie al seu pas per la ciutat de Gant

© B. Llebaria

Durant la guerra dels Cent Anys el tribú Jacob van Artevelde reconegué el rei d’Anglaterra com a senyor legítim a fi d’assegurar l’aprovisionament de la llana anglesa, i hi instaurà un govern democràtic. El 1500 hi nasqué el futur emperador Carles V. Les guerres religioses (segles XVI i XVII) causaren la decadència de Gant, però des del 1750 l’economia rebé un nou impuls gràcies a la producció de teixits de fil i a la introducció del cotó. La mecanització de la indústria tèxtil, i la conversió de Gant en port marítim durant la unió amb Holanda (1815-30) impulsaren la industrialització. Al segle XIX, Gant fou el centre del moviment socialista a Flandes. Entre els monuments de la ciutat cal destacar el castell dels comtes i l’abadia de Sant Bavó, d’estil romànic, la catedral, el mercat de draps (Lakenhalle), amb el Belfried, gòtics, i l’ajuntament, gòtic i renaixentista. Al moll de les herbes (Graslei) hi ha el conjunt més famós de cases dels gremis. Al museu de belles arts hi ha obres importants de les escoles flamenques, antigues i modernes, i estrangeres.