Professor a Madrid i a Mèxic, on s’exilià el 1939, excel·lí en l’estudi de la història de les idees. Bé que rebutjà d’ésser inclòs en l’existencialisme, en les seves anàlisis empra conceptes procedents d’aquest moviment, especialment de Heidegger, que traduí. Escriví La filosofía de Maimónides (1940), Filosofía de la filosofía e historia de la filosofía (1947), Orígenes de la filosofía y de su historia (1960) i Filosofía contemporánea (1962).