Durant la guerra contra Napoleó ocupà alts càrrecs a la junta central. Malgrat les seves idees il·lustrades, moderades i reformistes, Ferran VII el nomenà ministre de finances (1816), des d’on intentà una profunda reforma de les finances públiques. Destituït el 1818, col·laborà amb el règim del 1820, fins que, malalt, es retirà a Aragó.