Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic. El 1865 ingressà a l’Academia Española. L’èxit del seu drama El trovador (1836) marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi (1853), però no tingué continuïtat en obres successives ( El paje, 1837; El rey monje , 1837; Simón Bocanegra , 1843; etc). Venganza catalana (1864) i Juan Lorenzo (1865) superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits. També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en vers: Un baile en casa de Abrantes (1834), Poesias (1840), Luz y tinieblas (1842) i El duende de Valladolid (1846).