Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès (1854). Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, com la fundació de la Caixa d’Estalvis de Mataró (1863), de la qual fou secretari, i la Biblioteca Popular de Mataró (1866). Afiliat al partit liberal, participà en la revolució de setembre del 1868. Fou diputat a les corts per Mataró (1881-83).