Fou director de la revista Garcilaso (1943-46), que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora”. Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra. És autor de Tregua (1951), La hora undécima (1963), Memorias y compromisos (1966), Taller de arte menor y cincuenta sonetos (1973), Sonetos españoles a Bolívar (1983), Nuevo elogio de la lengua española. Piedra y cielo de Roma (1984), Galiana (1986), Carta a la madre (1988) i Mar viviente (1989) . Fou nomenat (1982) membre de l’Academia Española de la Lengua i el 1996 rebé el premi Cervantes.