Advocat republicà i liberal, lluità a Valladolid contra els carlins i fou diputat durant el Bienni Progressista (1854-56). Oposat a Isabel II, hagué d’emigrar a París (1866). El 1868 s’uní a la revolució i féu costat a la república unitària i conservadora. Fou ministre de governació (1874) en el govern del general Serrano. Publicà unes Historias (1878-80), on es justifica i ataca Francesc d’Assís de Borbó i Sor Patrocinio.