Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya. Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi. Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia. Fou president de l’Academia Galega (1977) i, el mateix any, senador per designació reial. De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia. La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums (1963, 1976, 1995) que recullen escrits diversos sobre medicina, art i literatura. Destaquen, entre altres, A pintura como comunicación (1971), Nóvoa Santos (1981), Análise existencial do home galego enfermo (1990) i Paseata arredor da morte (1999), entre d’altres. El 1998 li fou atorgat el Premio das Artes e das Letras de Galicia