Treballà de tipògraf i fou membre de la CNT. Després, a Santander, estudià nàutica, que abandonà, i es dedicà al periodisme. El 1934 s’afilià a la Falange Española, de la qual arribà a ésser el director de premsa, i es destacà per la seva actuació el 1936 entre els sindicalistes barcelonins de la CNT. A partir del 1943 publicà nombroses obres sociopolítiques, històriques i biogràfiques: Historia del nacionalismo catalán (1944, reeditada l’any 1967), Luis Millet, cantaire de Cataluña (1951), Cataluña, síntesis de una región (1954), Historia de las Internacionales en España (1956-57), Historia de los movimientos sindicalistas en España (1840-1933) (1961), Historia del nacionalismo vasco (1970), etc.