Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona. En 1960-80 perdé més de la meitat de la població. L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s. XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme. Té estació de ferrocarril. Conserva una torre del s. XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s. XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres. Durant l’edat mitjana la quadra i el lloc de Garraf fou de domini reial. El 1163 Alfons I hi fundà la petita canònica de Sant Vicenç de Garraf (priorat de Garraf).