Estudià a Alcalá. Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid. Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia. El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica. Publicà dos tractats sobre meteorologia (Madrid 1794, 1805) i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes (1787).