Es doctorà en medicina a Montpeller. El 1800 fou membre d’una comissió enviada a Andalusia pel govern francès per estudiar una epidèmia. Viatjà per Europa per estudiar arts aplicades i escriví, juntament amb J.M. de San Cristóbal, una Química general aplicada a las artes (1804). Fou representant de Catalunya a les anomenades corts de Baiona (1808); Josep Bonaparte el féu director de les manufactures reials i el 1809 l’envià al Principat com a comissari reial; però, arraconat per les autoritats franceses, restà reduït a controlar els proveïments de les tropes napoleòniques a l’Empordà. Acabada la guerra s’establí a Elna, on assolí celebritat com a metge.