Fou un dels delegats de la Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa. Ingressà a Lliga Regionalista, però després passà al Partido Democrático Español de Canalejas. Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat. Fou senador i diputat a corts, repetidament, del 1907 al 1923. Es destacà en l’especialitat de dret mercantil i col·laborà a “La Veu de Catalunya”, “Revista Jurídica de Cataluña” i “Diario Mercantil”.