Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona. Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava. Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris. Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres. La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi. Les insígnies consisteixen en una garrotera blava carregada amb la divisa en lletres d’or Honni soit qui mal y pense a la cama esquerra i en una creu de Sant Jordi encerclada en la mateixa garrotera, brodada al costat esquerre de l’uniforme o mantell. Enric VII hi afegí el collar i el badge que en penja, anomenat el Jordi, que és un sant Jordi a cavall que mata el drac. Les dames de l’orde porten la garrotera al braç esquerre. L’origen d’aquesta insígnia és obscur, i hom n'ha donat diferents versions; la més coneguda i antiga, que és testimoniada per primera vegada en la novel·la Tirant lo Blanc (1488), de Joanot Martorell, consisteix en el fet que una dama que prenia part en el ball organitzat per Eduard III prop de Calais per celebrar les seves victòries contra els francesos tingué la dissort que li caigués la lligacama, que el rei recollí. Aquest, en veure el gran empegueïment de la dama i el somriure significatiu dels cortesans, els etzibà les paraules "honni soit qui mal y pense" i es col·locà ell la lligacama dient que la convertiria en la més honorable que mai ningú no hagués portat.