Filla de Raimon de Sabran, senyor de Cailar i Usès, i de Garsenda de Forcalquier. Fou l’hereva del seu avi matern, el comte Guillem VI de Forcalquier. El 1193 es casà amb el comte Alfons II de Provença, però el matrimoni no es consumà fins més tard (vers el 1204); ella aportà com a dot el comtat de Forcalquier. El 1202 el seu avi lluità contra el seu marit i revocà una part de les donacions que li havien fet per raó del matrimoni i les lliurà a la seva germana Beatriu. En romandre vídua (1209), exercí la regència del seu fill el comte Ramon Berenguer V, a qui lliurà Forcalquier, i es retirà al monestir de la Cella. Fou cèlebre per les seves amors amb el trobador Elies de Barjols i per les poesies amoroses que compongué.