i Sebastià Gasch i Carreras | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sebastià Gasch i Carreras

Sebastià Gasch

teatre teat, art art i espectacles espect
Crític d’art i espectacles.
Barcelona, 1897 — Barcelona, 1980

Deixà l’escola a setze anys i treballà fins el 1931 en empreses comercials. Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on féu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari. El 1925 inicià la seva col·laboració com a crític d’art a la “Gaseta de les Arts”, i després a “D’Ací i d’Allà”. Coneixedor de la cultura francesa del moment, propagà sobretot l’ideari de Le Corbusier i de l’avantguarda des de les pàgines de “L’Amic de les Arts” (1925-29), de Sitges. Juntament amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà, el 1928 signà el Manifest Groc, i el 1929 publicà, amb Montanyà i Díaz-Plaja, l’únic número d’uns “Fulls Grocs”, que desencadenaren rèpliques violentes. Separat momentàniament de la crítica d’art, col·laborà, entre moltes altres publicacions, a “La Publicitat” i “Mirador”, com a crític de music-hall i circ, i “L’Opinió”, com a crític de cinema. En aquesta època fou molt amic de García Lorca, amb qui mantingué una llarga correspondència. Acabada la guerra civil residí a França fins el 1942. El 1946 reprengué les seves tasques periodístiques des de “Destino”, i impulsà les noves descobertes de la plàstica. Publicà, entre altres llibres, La pintura catalana (1938), La dansa (1946), El circo y sus figuras (1946), L’expansió de l’art català al món (1953), París 1940 (1956), Barcelona de nit (1957) i Les nits de Barcelona (1969).

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...