Fill del propietari d’una coneguda sabateria de Manresa, de ben jove la seva família es traslladà a viure a Barcelona, on començà estudis a La Salle i, una vegada acabats, entrà a treballar de comptable a la casa Gaumont, dedicada principalment a la venda d’aparells de fotografia i cinema a l’engròs. El contacte amb el món de les imatges i l’oportunitat que li brindaren de formar-se a la casa Gaumont de París foren uns fets transcendentals en la seva carrera. Col·laborà a la premsa il·lustrada catalana publicant a les principals revistes gràfiques del seu temps com Mundo Gráfico, Stadium, El Heraldo o Imatges.
En la dècada dels anys vint s’associà amb els fotògrafs Josep Maria de Sagarra i Pau Lluís Torrents per constituir el grup conegut com els Tres Reis Màgics. Com a fotògraf fou un dels pioners de la fotografia aèria catalana i, entre el 1920 i el 1933, fou el fotògraf oficial de l’aeròdrom Canudas.
La seva carrera, però, estigué sempre lligada al món de cinema, i fou considerat un dels pioners de la cinematografia catalana, a la qual es dedicà quasi exclusivament des del 1933. Com a càmera i director de fotografia primer i com a director de documentals i pel·lícules després, produí al llarg de la seva carrera, entre el 1908 i el 1946, una extensa filmografia. La seva afecció al cinema començà de ben jove i ja el 1907 realitzava el seu primer curt documental, Concurs de sardanes al Parc Güell. El 1909 realitzà la pel·lícula La Setmana Tràgica a Barcelona i fou director de fotografia d’un documental sobre la mateixa temàtica de Ricard de Baños. El 1912 realitzà la seva primera producció pròpia, amb actors, a la pel·lícula Los sueños de Palomeque. Entre altres títols cal destacar La Virgen bruja (1920), Que tío más grande! (1934), Se ha perdido un cadáver (1942) i La llamada del mar (1945). Com a director de fotografia participà en films de directors com Alejandro Ulloa, Ralph Allen, Enrique Blanco, Gonzalo del Gras, Francisco Elias, Manuel Noriega, Ramon Quadreny, Maximiliano Thous o Henri Vorins, entre altres. L’any 1949 es traslladà a Montevideo contractat per Pau Lluís Torrents. En acabar la segona pel·lícula, l’any 1953, la productora plegà i anà a viure a Buenos Aires, a l’Argentina, on muntà un estudi fotogràfic. Uns quants anys més tard patí un accident que li impedí continuar treballant i, per aquesta raó, decidí tornar a Barcelona, on també li fou molt difícil trobar feina. L’any 1969 la Setmana Cinematogràfica de Molins de Rei li reté un homenatge per tal de procurar-li ajuda i reconèixer-li els mèrits.