D’una gran ductilitat interpretativa, els seus èxits a I soliti ignoti (1958) i Il sorpasso (1962) el decantaren inicialment cap a la branca còmica, on perfilà el personatge del burgès cínic i egoista. Posteriorment, amb la participació en una gran diversitat de produccions, amplià els seus registres: Riso amaro (1948), Il successo (1963), La congiuntura (1964), Il tigre (1966), L’arcangelo (1969), Profumo di donna (1974), Caro papà (1978), La Terrazza (1979), Camera d’albergo (1980), The Tempest (1982), La vie est un roman (1983), Benvenuta (1983), La famiglia (1987), Lo zio indigno (1989), Tolgo il disturbo (1990), Dimenticare Palermo (1990), etc. Realitzà Kean, genio e sregolatezza (1956), un esquetx (L’alibi, 1968), Senza famiglia, nullatenenti, cercano affetto (1971) i Di padre in figlio (1982). Actuà a Barcelona (1963, 1985 i 1987) i participà a El llarg hivern (1991), de J.Camino. Escriví les memòries Un grande avvenire dietro le spalle (1981), la novel·la Memorie del sottoscala (1990) i el recull de contes Mal di parola (1992). Entre altres guardons, obtingué el primer premi a Canes al millor actor (1975), el Lleó d’Or al Festival de Venècia (1996) i el premi Príncipe de Asturias (1997).