Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana. Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla (1253), que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos. Arribà fins a Bordeus, però fou repel·lit per les forces d’Enric III d’Anglaterra. Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester (1251), fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat. Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats successors. En el tractat d’Oloron (1287) figura entre els barons oferts com a ostatges per Carles de Salern a Alfons II el Franc.