Participà entusiàsticament en la lluita romàntica al costat de Victor Hugo. La seva obra, molt dispersa, cobreix el camp de la poesia (Émaux et camées, 1852), de la novel·la (Mademoiselle de Maupin, 1835, el pròleg de la qual fou una autèntica sensació per la seva defensa de l'art per l'art, i Capitaine Fracasse, 1863, obra alegre i truculenta), de la crítica literària (Histoire du romantisme, 1874), de la crítica d’art (Les Beaux-Arts en Europe, 1855), del teatre i de les narracions de viatges (especialment a Itàlia, Rússia i Espanya). Bé que expressà poques idees originals i pocs sentiments nous en les seves obres, pel fet de pertànyer a la generació romàntica tingué fama d’original i d’extravagant; és, amb tot, un gran artista de l’estil: com a tal, hom el pot considerar precursor del Parnàs.