Fill de Pierre Gemayel. Advocat i membre del Kataeb (Falanges Libaneses), l’any 1970 fou elegit diputat al parlament i el 1982 president de la República, càrrec en el qual succeí el seu germà Bašir, mort en atemptat. Partidari de la coexistència pacífica de les diverses comunitats i creences del Líban, preconitzà la retirada de totes les tropes estrangeres del país. Dimití el càrrec l’any 1988, fet que provocà una greu crisi institucional fins que fou reemplaçat per René Muawad (mort en atemptat el 1989) i, posteriorment, per Elias Hrawi. El 2000 retornà al Líban després de l’autoimposat exili a França (des del 1988) per a participar en les eleccions. No obstant això, les divisions entre els cristians comportaren la seva expulsió del Partit de la Falange el 2002, atribuïda a les posicions clarament antisirianes de Gemayel, no compartides per la majoria del partit.