i el Genovés | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Genovés

Grafia tradicional dAlgenovés
Panoràmica del Genovés
© Fototeca.cat
Municipi de la Costera, al pla de Xàtiva, que s’estén en la seva major part a la dreta del riu d’Albaida, aigua amunt de les Aigües de Bellús.
Població: 
2.791 h
[2009]
Extensió: 
15 km2

El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana (continuació de la serra Grossa), coberts de pins i matollar. El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig; el conreu principal és el de tarongers (250 ha), seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals. Al secà hom conrea oliveres (300 ha), garrofers (150 ha), vinya (70 ha) i ametllers. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura; hi és tradicional la fabricació d’espardenyes. Hom hi explota pedreres de guix. El poble (2 580 h [2006], genovesins ; 142 m alt.) és al pla; l’església parroquial (la Mare de Déu dels Dolors) és barroca. Té estació del ferrocarril de Xàtiva a Alcoi. Lloc de moriscs (el 1609 tenia 70 focs, juntament amb Fenollet) de la fillola de Xàtiva, el 1535 fou erigida la rectoria de moriscs. El 1611, després de l’expulsió, li fou atorgada nova carta de poblament. Fou de la senyoria dels comtes d’Olocau (se'n conserva el palau senyorial) i dels Fenollet. El municipi comprèn, a més, el poble d'Alboi i, dins el terme de Xàtiva, els enclavamet de la Casa del Romo, la foia de Saura, l’olivar de Barceló, Cairer, Calavera i Betlem.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...