A París freqüentà els medis simbolistes. Tornà a Alemanya i s’uní al grup antinaturista format entorn de Hofmannsthal, que publicava a Berlín la revista “Blätter für die Kunst” (1892-1919). Les seves primeres obres són influïdes pel simbolisme: Hymnen (1890), Pilgerfahrten (‘Pelegrinatges’, 1891), Algabal (1892) i Die Bücher der Hirten- und Preisgedichte, der Sagen und hängenden Gärten (‘Els llibres de poemes pastorals i justes poètiques, de llegendes i jardins penjats’, 1894). La seva poesia posterior s’humanitzà sensiblement: Das Jahr der Seele (‘L’any de l’ànima’, 1897), Der siebente Ring (‘El setè anell’, 1907) i Der Stern des Bundes (‘L’estel de l’aliança’, 1914). Alguns poemes seus foren traduïts al català per Jaume Bofill i Ferro.