És, amb G.Verga, el principal autor del verisme teatral italià. Publicà i estrenà peces en vers, com Una partita a scacchi (1872), i en prosa, com Tristi amori (1887), Come le foglie (1900) i Il più forte (1904) —aquestes tres traduïdes al català per Narcís Oller i publicades per L’Avenç—. Fou coautor, amb Luigi Illica, dels llibrets de les òperes de Puccini La Bohème (1896), Tosca (1900) i Madama Butterfly (1905). Dirigí la revista La Lettura i deixà també narracions com el recull Novelle e paesi valdostani (1896).